DICTATS

DICTAT 28/02/2015

Dictat examen juny 2010 superior

Va passar el mocador per damunt de les tecles impol·lutes del piano. Tenia la sang plena de punxes i el cor a punt d'esberlar-se. Un estossec d'home, llunyà i potent, li va fer recordar la immensitat de la sala plena de públic. Es va ajustar els punys de la camisa. A mà dreta, va sentir l'atracció absurda i suïcida del no-res però ho va resistir. Llavors, dos grosses gotes de suor li van relliscar pel front fins a enterbolir-li, de sobte, la visió. Va inspirar un parell de vegades i començà amb els primers acords misteriosos. Pel públic s'estengué un calfred de pànic quan va sentir aquella meditació íntima sobre la mort, escrita per un compositor avesat a plorar en si bemoll major.

DICTAT 21/02/2015
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina.

Altres vegades també li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut

apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a córrer. La

història del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància, allà on la

memòria semblava aturar-se.

I entre tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels néts que traïen,

amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.

Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Allà, amb

l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs

massa madurs que li produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan

llunyà.

FORADADA, M.; MORATALLA, L. Català guai. Fonètica i ortografia. Barcelona: Laertes, SA,
1989, pàg. 197. (Lectures i itineraris; 7. Quaderns; 1)